lectures de la missa del diumenge XXV de durant l'any 21 setembre 2014

DIUMENGE XXV DE DURANT L'ANY

«així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers»

Lectura del llibre d’Isaïes

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

Is 55,6-9

Salm Responsorial

R. El Senyor és a prop dels qui l’invoquen.

Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits. R

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.

El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat. R

Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat. R

Sl 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.

Fl 1,20c-24,27a

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: Què feu aquí tot el dia desvagats? Ells li contesten: És que ningú no ens ha llogat! Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya. Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor. Ell va respondre a un d’aquests: Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?
»Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

Mt 20,1-16a

"Els treballadors de la vinya"

Vet aquí una paràbola del Regne amb un ensenyament que va més enllà de la conclusió: «Els darrers seran primers i els primers, darrers» (20,16; cf. 19,30). El tema de la paràbola, com mostra el fragment de la queixa dels contractats a primera hora del matí (20,10-12), no és l’ordre del pagament del sou sinó, més aviat, que els qui han estat contractats al matí reben el mateix que els contractats a darrera hora de la tarda, sense possibilitat de complir el jornal. L’accent de la paràbola, per tant, està clarament en la bondat del Senyor de la vinya (també aquí l’amo es converteix en el Senyor de la vinya, 20,8), en front de la gelosia dels qui han hagut de «suportar el pes de la jornada i la calor » (20,15; cf. 20,12c).
Aquesta paràbola, que —això cal subratllar-ho— només la tenim en Mateu, és un contrapunt clar i directe a la doctrina de les bones obres. L’ensenyament és que la doctrina de les bones obres no és el criteri decisiu de la plenitud. En efecte, la insistència de Mateu en les bones obres, reflectida en diferents episodis (p.ex. en diversos moments del sermó de la muntanya, en la paràbola del sembrador, etc.) i que encara trobarem més endavant en Mateu (p.ex. en Mt 25), podria semblar que avala la doctrina del pagament d’un sou com a gest decisiu de cara a assolir la plenitud a què estem cridats. La paràbola, com a contrapunt a aquesta doctrina, ensenya amb claredat que el gest veritablement cabdal de la plenitud a què se’ns crida no són les bones obres (en terminologia clàssica, el mèrit) sinó la bondat del Senyor de la vinya. Com ja vam dir en el comentari de la paràbola del jull, estem en bones mans.
Tanmateix això no treu que no haguem de col ·laborar amb fermesa i fidelitat a realitzar la justícia del regne (6,33), que ha d’anar més enllà que la dels escribes i fariseus. Les bones obres continuen essent una implicació ineludible del procés d’implantació del Regne (5,16), però no són la clau de la plenitud que ve de la bondat del Senyor.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.